

| >>Acuèlh | >>Lenga viva | >>Détail |
![]() |
Lo libre comença per La dedicaça dels cremats, dins las doas lengas,
francés a man esquèrra e occitan a man drecha, escrichas coma esquina
contra esquina. Lo libre tot es bravament illustrat amb de dessenhs de l'autor. La dominanta negre-blanca soslinha lo tragic d'unes poèmas. Nihil et Consolamentum es un tèxt rimat estructurat en 107 poèmas que vesitan pantais e memòria. La paraula del poèta i resquita de tèma en tèma coma l'aiga del gaudre davala de la montanha. La revirada en occitan signa per Alem Surre Garcia pòrta, de còops qure i a, un mai al sens. La proximitat bèla del francés e de l'òc, aquela remarca se pòt entendre de mantun biais, tira de longa lo legeire bilingüe cap a de vai-e-veni d'un univèrs a l'autre. Los pès de Belibasta, mai que mai prepausat en occitan, es imprimit en blanc sus un fonds negre. Lo poèta i nos convida per danar un rondèu d'idèas fòrtas banhadas d'emocions tragicas. La messa de mièjanuèch pels plafons de Tolosa conclutz per una polemica tenchada d'umor aquel libre fòrça original. |